A Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí, en Jaume, un jove periodista barceloní, ens descobreix les realitats d´un país de grans contrastos i ens desvetlla el secret per ser més feliços tot ajudant als altres. El llibre relata en primera persona una història de solituds, d´injustícies, de superacions, de plors i de somriures que ens proporciona un exemple per tirar endavant malgrat les adversitats. Podem dir que és un exemple clar de superació, ja que per al protagonista no ha estat gens fàcil fer somriure a tants nens i crear més d’un projecte dins de la mateixa ONG catalana de la qual n’és el cap visible.
Segons el relat, després del viatge que va fer a l’Índia no pot evitar tornar-hi... per quedar-s’hi per sempre. L’educació és un dels temes principals del llibre, ja que és l’únic mitjà que tenen els nens i nenes que pertanyen a la casta dels denominats "intocables" per escapar-se de la pobresa, ja que amb l’escolarització aconseguiran un futur millor i sortiran dels slums, de les xarxes de prostitució i treball infantil de la misèria. Als altres nens els hi dona una bona escolarització accessible a les seves capacitats econòmiques.
Un dels fets més interessants del llibre és el concepte de voluntariat que té en Jaume. En general tenim la idea d’anar a un país a ajudar –un cert període de temps i en un lloc concret-, sense pensar en la gent d’allí. Sanllorente posa èmfasi en ajudar als que més ho necessiten sense oblidar-nos dels grans professionals que hi ha al país i als que també podem donar una oportunitat. Diu que no hem de fer la feina que molta gent d’allí és capaç de fer fins i tot millor que els propis voluntaris (ja que hi ha gent molt ben formada).
Les dificultats que s’ha trobat en Jaume al llarg del seu camí en la formació de la ONG, deixant de banda les dificultats burocràtiques indies, són la gent que estava en contra de la seva feina a orfenats -proxenetes i explotadors laborals-. En Jaume no perd la esperança en cap moment, lluita i tira endavant amb força i paciència. Sembla tòpic però no tothom té aquestes capacitats. Com a futur mestre crec que és molt important fer les coses bé, amb conciència i amb molta paciència.
Jaume Sanllorente ens brinda un cant a la humanitat, al descobriment dels valors essencials de la vida humana; el llibre és el relat sincer d'una transformació personal que s'ha convertit en una tasca d'ajuda al Tercer Món i a moltes persones que arran el llibre s’han obert a la cultura hindú i a les ganes d’ajudar sense rebre res a canvi.
Personalment i a mode de conclusió, animo a tothom a llegir-lo, ja que deixant de banda la facilitat i la tendra descripció de l’autor, és un llibre que atrapa des de la primera a l’última pàgina i que ens demostra que tot és possible malgrat que el vent ens vingui de cara.
Segons el relat, després del viatge que va fer a l’Índia no pot evitar tornar-hi... per quedar-s’hi per sempre. L’educació és un dels temes principals del llibre, ja que és l’únic mitjà que tenen els nens i nenes que pertanyen a la casta dels denominats "intocables" per escapar-se de la pobresa, ja que amb l’escolarització aconseguiran un futur millor i sortiran dels slums, de les xarxes de prostitució i treball infantil de la misèria. Als altres nens els hi dona una bona escolarització accessible a les seves capacitats econòmiques.
Un dels fets més interessants del llibre és el concepte de voluntariat que té en Jaume. En general tenim la idea d’anar a un país a ajudar –un cert període de temps i en un lloc concret-, sense pensar en la gent d’allí. Sanllorente posa èmfasi en ajudar als que més ho necessiten sense oblidar-nos dels grans professionals que hi ha al país i als que també podem donar una oportunitat. Diu que no hem de fer la feina que molta gent d’allí és capaç de fer fins i tot millor que els propis voluntaris (ja que hi ha gent molt ben formada).
Les dificultats que s’ha trobat en Jaume al llarg del seu camí en la formació de la ONG, deixant de banda les dificultats burocràtiques indies, són la gent que estava en contra de la seva feina a orfenats -proxenetes i explotadors laborals-. En Jaume no perd la esperança en cap moment, lluita i tira endavant amb força i paciència. Sembla tòpic però no tothom té aquestes capacitats. Com a futur mestre crec que és molt important fer les coses bé, amb conciència i amb molta paciència.
Jaume Sanllorente ens brinda un cant a la humanitat, al descobriment dels valors essencials de la vida humana; el llibre és el relat sincer d'una transformació personal que s'ha convertit en una tasca d'ajuda al Tercer Món i a moltes persones que arran el llibre s’han obert a la cultura hindú i a les ganes d’ajudar sense rebre res a canvi.
Personalment i a mode de conclusió, animo a tothom a llegir-lo, ja que deixant de banda la facilitat i la tendra descripció de l’autor, és un llibre que atrapa des de la primera a l’última pàgina i que ens demostra que tot és possible malgrat que el vent ens vingui de cara.
Faríem moltes més coses si creiéssim que són moltes menys les impossibles.
Ghandi
Ghandi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada