Presentació de la Setmana d'Activitats Extraordinàries

Síntesi i valoració de la Setmana d'Activitats Extraordinàries.
Mitjançant la presentació vull transmetre tot allò que he sentit al llarg de la setmana d'activitats.
Crec que la setmana d’activitats ens ha permès conèixer una petita part del gran ventall d’activitats educatives que se’ns ofereixen com a futurs educadors. Les sortides fan que els infants interaccionin amb allò que es treballa a les aules i permet que tant els educadors com els propis companys coneguem més als nens i nenes.

Setmana Dactivitats ExtraordinàRies

View more presentations from Agustí.

Malalties minoritàries a La Marató de TV3

La Marató de TV3, el programa més llarg i més solidari de l'any, que combina la sensibilització, l'entreteniment i la divulgació amb l'objectiu de recaptar fons per a la investigació; en aquest cas, per a les malalties minoritàries.

Un cop de puny que no sap d'on arriba il·lustra la incertesa i desconeixement que pateixen els afectats de malalties minoritàries, eix de "La Marató de TV3'' 2009.

Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Són patologies bastant desconegudes, fins i tot per als metges. No és estrany, doncs, que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats. A més d'un tractament, busquen una resposta. Com que hi ha al voltant d'unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna. A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats. Es tracta, doncs, d'una gran minoria.

Les malalties minoritàries poden afectar qualsevol persona, de qualsevol país del món. Tot i que tenen especial incidència entre els infants, amb símptomes que es manifesten en els primers dies de vida, també hi ha malalties que apareixen en l'edat adulta. Aquestes malalties provoquen un alt risc de mortalitat i de morbiditat, és a dir, una pèssima qualitat de vida.

Els drets dels infants celebren el vintè aniversari

El passat diumenge el Parc de la Ciutadella es va vestir de festa per celebrar el vintè aniversari de la convenció sobre els drets dels infants, que reconeix els drets civils, les competències i les responsabilitats als nens i nenes d'arreu del món.
L'acte de celebració va comptar amb moltes associacions que treballen dia a dia per fer possibles aquests drets. La Creu Roja, Save the children i Amnistia Internacional, entre d'altres, mitjançant jocs, tallers i activitats van fer que la jornada fos tot un èxit.

La Fundació Catalana de l'Esplai i la Diputació de Barcelona, mitjançant el web dels Drets Humans, un projecte educatiu intergeneracional l'objectiu del qual és difondre la Convenció dels drets de l'infant i sensibilitzar la població sobre la importància de conèixer-los i respectar-los, van informar als nens i nenes, famílies i altres agents educatius sobre els drets de l'infant i de participar en la seva difusió.
A més el web està adaptat a persones amb dificultats auditives i visuals.
Per conèixer el web dels Drets de l'Infant clica aquí.

Els nens que mengen en família són més feliços

Compartir taula amb els pares pot arribar a ser molt positiu pels infants. Solen ser nens més propensos a tenir millors hàbits d’alimentació, parlen més sobre els seus problemes, són més sans i feliços i tenen millors maneres, segons un estudi elaborat per la marca Knorr.

Algunes de les conclusions són que els nens que fan els àpats en família rendeixen més a l’escola o que acaben menjant més fruites i verdures, i també menys fregits i greixos, que els que no comparteixen la taula amb els seus pares.

També s’ha sabut que cada 10 mil noves paraules que els nens afegeixen al seu vocabulari, mil les escolten per primera vegada compartint taula amb els pares.

L’estudi també ha descobert dades sobre les parelles i conclou que les parelles que acostumen a menjar sempre juntes continuen més anys unides.

La responsable de nutrició d’Unilever Espanya, Raquel Bernacer, ha assegurat que compartir taula regularment “aporta beneficis en termes de benestar físic, social, emocional i nutricional, així com també al desenvolupament i socialització de nens i adults”.

A Catalunya és on més nens mengen al col·legi (33,9%), seguida del País Basc (33,2%), Madrid (21,9%) i València (19,3%). En canvi, a Andalusia el 77,6% dels nens mengen a casa amb la família.

Per llegir la notícia completa clica aquí.

Bullying

Dan Olweus, un dels primers investigadors que va estudiar el tema, defineix el bullying (maltractament entre alumnes) com una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, al que tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la que difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d'aquestes relacions provoca en la víctima efectes clarament negatius: ansietat, descens de l'autoestima, i quadres depressius, que dificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.

El maltractament entre alumnes és un tema molt present a les aules del nostre país i de tot el món. La pel·lícula Cobardes, de José Corbacho y Juan Cruz, enfoca aquesta problemàtica i tot allò que l'envolta.
Crec que és una pel·lícula que s'hauria de veure a tots els instituts per tal que tots els alumnes i professors coneguin de primera mà aquest problema social i en prenguin consciència.

A continuació podeu veure el trailer de la pel·lícula:

Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí

s

A Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí, en Jaume, un jove periodista barceloní, ens descobreix les realitats d´un país de grans contrastos i ens desvetlla el secret per ser més feliços tot ajudant als altres. El llibre relata en primera persona una història de solituds, d´injustícies, de superacions, de plors i de somriures que ens proporciona un exemple per tirar endavant malgrat les adversitats. Podem dir que és un exemple clar de superació, ja que per al protagonista no ha estat gens fàcil fer somriure a tants nens i crear més d’un projecte dins de la mateixa ONG catalana de la qual n’és el cap visible.
Segons el relat, després del viatge que va fer a l’Índia no pot evitar tornar-hi... per quedar-s’hi per sempre. L’educació és un dels temes principals del llibre, ja que és l’únic mitjà que tenen els nens i nenes que pertanyen a la casta dels denominats "intocables" per escapar-se de la pobresa, ja que amb l’escolarització aconseguiran un futur millor i sortiran dels slums, de les xarxes de prostitució i treball infantil de la misèria. Als altres nens els hi dona una bona escolarització accessible a les seves capacitats econòmiques.
Un dels fets més interessants del llibre és el concepte de voluntariat que té en Jaume. En general tenim la idea d’anar a un país a ajudar –un cert període de temps i en un lloc concret-, sense pensar en la gent d’allí. Sanllorente posa èmfasi en ajudar als que més ho necessiten sense oblidar-nos dels grans professionals que hi ha al país i als que també podem donar una oportunitat. Diu que no hem de fer la feina que molta gent d’allí és capaç de fer fins i tot millor que els propis voluntaris (ja que hi ha gent molt ben formada).
Les dificultats que s’ha trobat en Jaume al llarg del seu camí en la formació de la ONG, deixant de banda les dificultats burocràtiques indies, són la gent que estava en contra de la seva feina a orfenats -proxenetes i explotadors laborals-. En Jaume no perd la esperança en cap moment, lluita i tira endavant amb força i paciència. Sembla tòpic però no tothom té aquestes capacitats. Com a futur mestre crec que és molt important fer les coses bé, amb conciència i amb molta paciència.
Jaume Sanllorente ens brinda un cant a la humanitat, al descobriment dels valors essencials de la vida humana; el llibre és el relat sincer d'una transformació personal que s'ha convertit en una tasca d'ajuda al Tercer Món i a moltes persones que arran el llibre s’han obert a la cultura hindú i a les ganes d’ajudar sense rebre res a canvi.
Personalment i a mode de conclusió, animo a tothom a llegir-lo, ja que deixant de banda la facilitat i la tendra descripció de l’autor, és un llibre que atrapa des de la primera a l’última pàgina i que ens demostra que tot és possible malgrat que el vent ens vingui de cara.

Faríem moltes més coses si creiéssim que són moltes menys les impossibles.
Ghandi