'La síndrome de Down a l'escola' - Presentació PowerPoint

Presentació La Síndrome De Down (Treball conjunt amb Comunicació)
Quan parlem de la inclusió d’alumnat als centres ordinaris, estem parlant d’un canvi qualitatiu en la manera d’entendre l’educació dels infants i adolescents amb NEE (Necessitats Educatives Especials) i d’un canvi en la concepció del què és l’escola i de les funcions que ha de desenvolupar.

La inclusió és un procés que ve determinat per la incorporació d’alumnat amb NEE a un sèrie de nivells (presència, participació activa, valoració i rendiment acadèmic) i que fa referència a tot l’alumnat. No es tracta de trobar la clau que permeti portar a terme la inclusió de l’alumnat amb la SD sinó més aviat es tracta de canviar el sistema de valors i el sistema organitzatiu que ho permeti.
L’alumnat amb NEE necessita d’una inclusió de qualitat per tal de poder donar resposta a diversos aspectes: relacional (establiment de relacions de col·laboració i amistat entre companys/es; rol adequat en la dinàmica del grup-classe..); cognitiu (aprendre coses noves i significatives; desenvolupar la capacitat de pensar; resoldre problemes..) i personal psicològic (autoestima, autoeficàcia, construcció de la identitat...).
La resposta educativa s’ha de basar en el respecte. Ha de considerar les diferències individuals, valorar les competències i detectar les necessitats de l’alumnat per poder així, adoptar les mesures d’adaptació adequades per l’accés al currículum, els recursos materials i personals necessaris i concretar els entorns on es duran a terme.

Malalties minoritàries a La Marató de TV3

La Marató de TV3, el programa més llarg i més solidari de l'any, que combina la sensibilització, l'entreteniment i la divulgació amb l'objectiu de recaptar fons per a la investigació; en aquest cas, per a les malalties minoritàries.

Un cop de puny que no sap d'on arriba il·lustra la incertesa i desconeixement que pateixen els afectats de malalties minoritàries, eix de "La Marató de TV3'' 2009.

Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Són patologies bastant desconegudes, fins i tot per als metges. No és estrany, doncs, que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats. A més d'un tractament, busquen una resposta. Com que hi ha al voltant d'unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna. A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats. Es tracta, doncs, d'una gran minoria.

Les malalties minoritàries poden afectar qualsevol persona, de qualsevol país del món. Tot i que tenen especial incidència entre els infants, amb símptomes que es manifesten en els primers dies de vida, també hi ha malalties que apareixen en l'edat adulta. Aquestes malalties provoquen un alt risc de mortalitat i de morbiditat, és a dir, una pèssima qualitat de vida.

Atreveix-te a mirar, atreveix-te a pensar

Els amants de la fotografia estem d'enhorabona. Barcelona acull dues de les exposicions fotogràfiques amb més renom del moment: World Press Photo i FotoPres'09.
Ambdós exposicions són una finestra al món, a la societat i a la història. Els reportatges fotogràfics són les històries que expliquen amb fotografies, a partir d'uns determinats successos i dels impactes que aquests causen a la gent. Però les exposicions encara van més enllà. Es busca la reflexió, el debat, i fins i tot la denúncia.

L'exposició World Press Photo -recull de les obres guanyadores del concurs homònim- és coneguda mundialment com la principal mostra itinerant de fotoperiodisme. Així doncs, esdevé tant un document històric dels principals esdeveniments del 2008, com una mostra de la millor fotografia de l'any.
World Press Photo aporta imatges per la memòria col·lectiva, imatges impactants que han canviat, en nombroses ocasions, el transcurs de la història i l'opinió pública.

Organitzada per la Fundació Photographic Social Vision amb la col·laboració del CCCB, l'exposició es pot veure fins el 13 de desembre. Enguany, però, per manca de patrocinadors, s'ha de pagar.
Els dijous de les vuit del vespre a les deu l'entrada és gratuïta.

FotoPres'09 és un dels concursos de fotografia de premsa amb més història i reconeixement de l’Estat espanyol. El certamen s’organitza amb l’objectiu de donar a conèixer i difondre la fotografia documental, i contribuir a la consolidació, al nostre país, del documentalisme contemporani. Cada dos anys la Fundació ”la Caixa” atorga sis beques a projectes fotogràfics inèdits i tres premis a treballs realitzats en els darrers dos anys.
Un dels reportatges que més em va impactar és ''Violència de gènere''. L'autor, Emilio Morenatti, exposa una sèrie de deu retrats de dones pakistaneses desfigurades per la violència de gènere. Les fotografies s'acompanyen de petits fragments, cites i emocions de les dones. M'impacta el positivisme d'aquestes, com també la força i seguretat que transmeten.
L'exposició es pot veure al CaixaForum gratuïtament fins el 21 de febrer de 2010.

"La fotografia pot ser aquesta tènue llum que pot canviar la realitat"
Eugene Smith.

Els drets dels infants celebren el vintè aniversari

El passat diumenge el Parc de la Ciutadella es va vestir de festa per celebrar el vintè aniversari de la convenció sobre els drets dels infants, que reconeix els drets civils, les competències i les responsabilitats als nens i nenes d'arreu del món.
L'acte de celebració va comptar amb moltes associacions que treballen dia a dia per fer possibles aquests drets. La Creu Roja, Save the children i Amnistia Internacional, entre d'altres, mitjançant jocs, tallers i activitats van fer que la jornada fos tot un èxit.

La Fundació Catalana de l'Esplai i la Diputació de Barcelona, mitjançant el web dels Drets Humans, un projecte educatiu intergeneracional l'objectiu del qual és difondre la Convenció dels drets de l'infant i sensibilitzar la població sobre la importància de conèixer-los i respectar-los, van informar als nens i nenes, famílies i altres agents educatius sobre els drets de l'infant i de participar en la seva difusió.
A més el web està adaptat a persones amb dificultats auditives i visuals.
Per conèixer el web dels Drets de l'Infant clica aquí.

Els nens que mengen en família són més feliços

Compartir taula amb els pares pot arribar a ser molt positiu pels infants. Solen ser nens més propensos a tenir millors hàbits d’alimentació, parlen més sobre els seus problemes, són més sans i feliços i tenen millors maneres, segons un estudi elaborat per la marca Knorr.

Algunes de les conclusions són que els nens que fan els àpats en família rendeixen més a l’escola o que acaben menjant més fruites i verdures, i també menys fregits i greixos, que els que no comparteixen la taula amb els seus pares.

També s’ha sabut que cada 10 mil noves paraules que els nens afegeixen al seu vocabulari, mil les escolten per primera vegada compartint taula amb els pares.

L’estudi també ha descobert dades sobre les parelles i conclou que les parelles que acostumen a menjar sempre juntes continuen més anys unides.

La responsable de nutrició d’Unilever Espanya, Raquel Bernacer, ha assegurat que compartir taula regularment “aporta beneficis en termes de benestar físic, social, emocional i nutricional, així com també al desenvolupament i socialització de nens i adults”.

A Catalunya és on més nens mengen al col·legi (33,9%), seguida del País Basc (33,2%), Madrid (21,9%) i València (19,3%). En canvi, a Andalusia el 77,6% dels nens mengen a casa amb la família.

Per llegir la notícia completa clica aquí.

Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí

s

A Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí, en Jaume, un jove periodista barceloní, ens descobreix les realitats d´un país de grans contrastos i ens desvetlla el secret per ser més feliços tot ajudant als altres. El llibre relata en primera persona una història de solituds, d´injustícies, de superacions, de plors i de somriures que ens proporciona un exemple per tirar endavant malgrat les adversitats. Podem dir que és un exemple clar de superació, ja que per al protagonista no ha estat gens fàcil fer somriure a tants nens i crear més d’un projecte dins de la mateixa ONG catalana de la qual n’és el cap visible.
Segons el relat, després del viatge que va fer a l’Índia no pot evitar tornar-hi... per quedar-s’hi per sempre. L’educació és un dels temes principals del llibre, ja que és l’únic mitjà que tenen els nens i nenes que pertanyen a la casta dels denominats "intocables" per escapar-se de la pobresa, ja que amb l’escolarització aconseguiran un futur millor i sortiran dels slums, de les xarxes de prostitució i treball infantil de la misèria. Als altres nens els hi dona una bona escolarització accessible a les seves capacitats econòmiques.
Un dels fets més interessants del llibre és el concepte de voluntariat que té en Jaume. En general tenim la idea d’anar a un país a ajudar –un cert període de temps i en un lloc concret-, sense pensar en la gent d’allí. Sanllorente posa èmfasi en ajudar als que més ho necessiten sense oblidar-nos dels grans professionals que hi ha al país i als que també podem donar una oportunitat. Diu que no hem de fer la feina que molta gent d’allí és capaç de fer fins i tot millor que els propis voluntaris (ja que hi ha gent molt ben formada).
Les dificultats que s’ha trobat en Jaume al llarg del seu camí en la formació de la ONG, deixant de banda les dificultats burocràtiques indies, són la gent que estava en contra de la seva feina a orfenats -proxenetes i explotadors laborals-. En Jaume no perd la esperança en cap moment, lluita i tira endavant amb força i paciència. Sembla tòpic però no tothom té aquestes capacitats. Com a futur mestre crec que és molt important fer les coses bé, amb conciència i amb molta paciència.
Jaume Sanllorente ens brinda un cant a la humanitat, al descobriment dels valors essencials de la vida humana; el llibre és el relat sincer d'una transformació personal que s'ha convertit en una tasca d'ajuda al Tercer Món i a moltes persones que arran el llibre s’han obert a la cultura hindú i a les ganes d’ajudar sense rebre res a canvi.
Personalment i a mode de conclusió, animo a tothom a llegir-lo, ja que deixant de banda la facilitat i la tendra descripció de l’autor, és un llibre que atrapa des de la primera a l’última pàgina i que ens demostra que tot és possible malgrat que el vent ens vingui de cara.

Faríem moltes més coses si creiéssim que són moltes menys les impossibles.
Ghandi

Blogosfera

Una blocosfera o blogosfera, també coneguda com a món de blocs o univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. Hom es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.
La blocosfera en llengua catalana es coneix popularment com a Catosfera.

Crec que la Blogosfera és summament interessant ja que és un mitjà per compartir i intercanviar informació, experiències i vivències. El món de l'educació és molt complex i és molt interessant poder consultar i llegir els relats d'altres mestres i poder explicar-hi i tot allò que trobem curiós o d'interès general.

A la classe de gestió, la Loles ens ha ensenyat a crear-ne una. Amb la Sara, la Laura i la Paula n'hem creat una sobre transtorns infantils.
Podem entar-hi i penjar-hi notícies, vídeos, investigacions... de manera que tots els membres del grup en som partíceps.
És un espai comú on podem dir-hi la nostra i on tothom que vulgui hi pot entrar, informar-se, opinar...

Per conèixer el nostre blog de grup, clica aquí.

Esperem que us agradi!

2009, Any Joan Amades

Les produccions populars tenen un segell propi, inconfusible i molt difícil de definir, els replecs de l'ànima humana són immensament múltiples i diversos, com ho són també els replecs de l'ànima col·lectiva, o sia del poble.

Joan Amades. Folklore de Catalunya. Barcelona 1968. Editorial Selecta

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 - Barcelona 1959), fou un etnòleg, folklorista i autodidacta català. Enguany, se celebra el cinquantenari de la seva mort. L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.

Cal destacar el Costumari Català, una de les seves obres més importants.És l'obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. L'objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es movia impulsat per dues raons: l'interès etnogràfic, és a dir dels costums en sí mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat.
Personalment crec que va fer una gran tasca ja que gràcies a ell podem conèixer moltes coses respecte la nostra cultura i les nostres tradicions.

Activitats educatives multimèdia

El Clic està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia. La zonaClic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús d'aquests recursos i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.

Podem llegir totes les característiques i opcions de la pàgina, així com veure les activitats fetes per alguns mestres a la pròpia pàgina web.

Personalment crec que és una web amb un gran nombre de recursos que ens poden ser molt útils, tant per aplicar-los amb els nens com per inspirar-nos i crear-ne d'altres.

Per entrar-hi, feu clic aquí.

Que tinguem sort

La setmana passada, per tal de practicar la llengua oral, vam llegir un text a totes i tots els de classe. Hom podia triar el text que volia, ja fos un conte, una història, un relat...

Vaig llegir la cançó 'Si em dius adéu' de Llach, perquè és una de les cançons més especials i emotives que conec, ja que em recorda a una persona que va marxar... per sempre.

A continuació teniu la lletra i un vídeo de l'autor cantant-la.

Que tinguem sort - Lluís Llach

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Educació preveu digitalitzar aquest curs totes les aules de cinquè

Les tecnologies de la informació i la comunicació han de passar de ser un suport a convertir-se en part fonamental de l’aprenentatge. Amb aquest objectiu, el Consell de Ministres va aprovar ahir la posada en marxa de l’ambiciós programa Escola 2.0, que preveu la digitalització a tot Espanya –durant el curs que s’inicia– d’almenys 14.400 aules, totes les de cinquè, amb pissarres digitals i terminals portàtils per a cada alumne amb connexió a internet; a més de la formació específica de 20.000 professors per als 420.000 alumnes d’aquest curs (10-11 anys) dels col·legis públics i concertats.
L’experiència pilot començarà aquest mes, en què començaran a estudiar amb els seus respectius ordinadors uns 7.100 alumnes de 300 aules. Un dels objectius consisteix que durant el primer trimestre del curs «ja disposin de l’ordinador dos de cada tres alumnes». A més llarg termini, el Govern vol estendre el projecte al llarg de tota la legislatura fins a sisè de primària i primer i segon de secundària.

El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va explicar que no es tracta d’una «simple distribució d’ordinadors», que els alumnes es podran emportar a casa, sinó d’un pla per modernitzar l’educació que no exclou en cap cas els instruments tradicionals com «l’esforç, els llibres de text o els professors». També va apuntar que l’educació ha d’estar «al cor» del nou model d’economia sostenible que prepara el Govern de Zapatero.
Escola 2.0 és un programa de mínims, finançat en principi a parts iguals pel Govern central i les autonomies, amb un pressupost de 200 milions. El ministre va afirmar que «cap d’aquestes ha dit que no vulgui firmar» els convenis per a la seva implantació, independentment que el desenvolupament difereix segons la comunitat, perquè algunes van més avançades que altres. Educació preveu tancar els acords entre el setembre, com està fixat amb Catalunya, i l’octubre.
El pla preveu la possibilitat de fer servir tant sistemes propietaris com de software lliure, segons els propis programes de cada comunitat. Gabilondo va subratllar que el subministrament de materials es farà sempre a través de «concurs públic».

Així doncs, només queda esperar i valorar el desenvolupament d'aquesta nova experiència i observar com la viuen els nens i nenes. Alea iacta est.

Per llegir l'article complet, clica aquí.