Blog d'un estudiant de Magisteri

dimarts, 24 de novembre del 2009

Els drets dels infants celebren el vintè aniversari


El passat diumenge el Parc de la Ciutadella es va vestir de festa per celebrar el vintè aniversari de la convenció sobre els drets dels infants, que reconeix els drets civils, les competències i les responsabilitats als nens i nenes d'arreu del món.
L'acte de celebració va comptar amb moltes associacions que treballen dia a dia per fer possibles aquests drets. La Creu Roja, Save the children i Amnistia Internacional, entre d'altres, mitjançant jocs, tallers i activitats van fer que la jornada fos tot un èxit.

La Fundació Catalana de l'Esplai i la Diputació de Barcelona, mitjançant el web dels Drets Humans, un projecte educatiu intergeneracional l'objectiu del qual és difondre la Convenció dels drets de l'infant i sensibilitzar la població sobre la importància de conèixer-los i respectar-los, van informar als nens i nenes, famílies i altres agents educatius sobre els drets de l'infant i de participar en la seva difusió.
A més el web està adaptat a persones amb dificultats auditives i visuals.
Per conèixer el web dels Drets de l'Infant clica aquí.

divendres, 13 de novembre del 2009

Els nens que mengen en família són més feliços

Compartir taula amb els pares pot arribar a ser molt positiu pels infants. Solen ser nens més propensos a tenir millors hàbits d’alimentació, parlen més sobre els seus problemes, són més sans i feliços i tenen millors maneres, segons un estudi elaborat per la marca Knorr.

Algunes de les conclusions són que els nens que fan els àpats en família rendeixen més a l’escola o que acaben menjant més fruites i verdures, i també menys fregits i greixos, que els que no comparteixen la taula amb els seus pares.

També s’ha sabut que cada 10 mil noves paraules que els nens afegeixen al seu vocabulari, mil les escolten per primera vegada compartint taula amb els pares.

L’estudi també ha descobert dades sobre les parelles i conclou que les parelles que acostumen a menjar sempre juntes continuen més anys unides.

La responsable de nutrició d’Unilever Espanya, Raquel Bernacer, ha assegurat que compartir taula regularment “aporta beneficis en termes de benestar físic, social, emocional i nutricional, així com també al desenvolupament i socialització de nens i adults”.

A Catalunya és on més nens mengen al col·legi (33,9%), seguida del País Basc (33,2%), Madrid (21,9%) i València (19,3%). En canvi, a Andalusia el 77,6% dels nens mengen a casa amb la família.

Per llegir la notícia completa clica aquí.

dijous, 12 de novembre del 2009

Fem vídeos amb el Windows Movie Maker


A la classe de TIC hem aprés a fer vídeos mitjançant el Windows Movie Maker, un programa d'edició de vídeo que permet crear efectes, títols i crèdits, narració cronològica, pista d'àudio, etcètera.

És molt senzill d'utilitzar perquè només cal arrosegar els elements desitjats, ja siguin arxius de vídeo, de so o imatges fixes i intercalar efectes de transició. A més, disposa d'una àmplia varietat d'efectes per aplicar a les imatges; accelerar o desaccelerar un vídeo, fer que sembli un dibuix a llapis, canviar-lo de color, etc.

Crec que és un programa summament interessant, ja que podem utilitzar-lo en molts contextos: a l'escola per tal de treballar amb els nens (alguna temàtica en concret), per fer explicacions, per fer un regal, per fer un resum d'una excursió...

He dedicat el meu vídeo al meu poble. A més de fotografies del poble, he llegit un poema de Miquel Martí i Pol titulat El poble. És un dels poemes que més m'agraden.
De fons, la relaxant cançó L'autre valse d'Amelie.

Espero que us agradi! Cal dir, però, que la ressolució no és molt bona!





Per veure el vídeo al youtube, clica aquí.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Bullying

Dan Olweus, un dels primers investigadors que va estudiar el tema, defineix el bullying (maltractament entre alumnes) com una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, al que tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la que difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d'aquestes relacions provoca en la víctima efectes clarament negatius: ansietat, descens de l'autoestima, i quadres depressius, que dificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.

El maltractament entre alumnes és un tema molt present a les aules del nostre país i de tot el món. La pel·lícula Cobardes, de José Corbacho y Juan Cruz, enfoca aquesta problemàtica i tot allò que l'envolta.
Crec que és una pel·lícula que s'hauria de veure a tots els instituts per tal que tots els alumnes i professors coneguin de primera mà aquest problema social i en prenguin consciència.

A continuació podeu veure el trailer de la pel·lícula:




Presentació amb Powerpoint

A la última classe de gestió vam treballar la transmissió de continguts a grups de persones mitjançant suports tecnològics, una pràctica molt habitual en l'educació.
La Loles ens va explicar la importància del bon ús del Powerpoint, així com les característiques d'un bon Powerpoint i les d'un de mal fet.

El Powerpoint és un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Aquest tipus de presentacions sol ser molt cridaner i molt més pràctic que els de Microsoft Word.

Avantatges i desavantatges del Powerpoint

  • En quant als avantatges, podem dir que l’alumne sempre té a la pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus o de l’esquema. Permet incorporar imatges il·lustratives i crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria. També podem inserir tota mena d’elements multimèdia com ara: imatge, so, vídeo, animacions, etc. i l’alumne té més facilitat per prendre apunts.
  • En quant als desavantatges, dir que moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i no es llegeix amb claredat. L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla. Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat. Hi pot haver un abús dels elements multimedial. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons. Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes...

Hi ha un seguit de trets que identifiquen un ús concret de les presentacions com una modalitat innovadora, com per exemple les presentacions que treballen en espais i moments que van mes enllà de la situació de classe formal, les presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor/alumne o alumne/alumne o bé les presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador.

Per poder-ho treballar i posar-ho a la pràctica, una part de la classe va fer Powerpoints ben fets i l'altra en va fer de mal fets. D'aquesta manera vam poder comprovar la importància del bon ús d'aquest programa.

Amb la Sara, la Paula, l'Eulàlia i l'Albert en vam fer un de ben fet sobre la ONG Somriures de Bombai, on de forma esquemàtica i clara vam explicar l'organització, les característiques i la informació més rellevant d'aquesta.

Per tal de posar el PowerPoint al Bloc, hem descarregat el programa SlideShare, una aplicació web on es poden emmagatzemar presentacions de diapositives. Quan l'usuari 'puja' la presentació a SlideShare, es converteix en 'flaix'. Això vol dir que es pot veure des de qualsevol ordinador, simplement obrint una pàgina web. És un programa fàcil i molt còmode. Un cop ens hi hem registrat, totes les presentacions queden emmagatzemades al compte personal i sempre podem veure-les, canviar-les i compartir-les fàcilment mitjançant el codi de cada presentació. (Al costat de cada presentació hi ha un codi que es copia i s'enganxa a la pàgina web o blog que es vol mostrar).



diumenge, 8 de novembre del 2009

Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí

s
A Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí, en Jaume, un jove periodista barceloní, ens descobreix les realitats d´un país de grans contrastos i ens desvetlla el secret per ser més feliços tot ajudant als altres. El llibre relata en primera persona una història de solituds, d´injustícies, de superacions, de plors i de somriures que ens proporciona un exemple per tirar endavant malgrat les adversitats. Podem dir que és un exemple clar de superació, ja que per al protagonista no ha estat gens fàcil fer somriure a tants nens i crear més d’un projecte dins de la mateixa ONG catalana de la qual n’és el cap visible.
Segons el relat, després del viatge que va fer a l’Índia no pot evitar tornar-hi... per quedar-s’hi per sempre. L’educació és un dels temes principals del llibre, ja que és l’únic mitjà que tenen els nens i nenes que pertanyen a la casta dels denominats "intocables" per escapar-se de la pobresa, ja que amb l’escolarització aconseguiran un futur millor i sortiran dels slums, de les xarxes de prostitució i treball infantil de la misèria. Als altres nens els hi dona una bona escolarització accessible a les seves capacitats econòmiques.
Un dels fets més interessants del llibre és el concepte de voluntariat que té en Jaume. En general tenim la idea d’anar a un país a ajudar –un cert període de temps i en un lloc concret-, sense pensar en la gent d’allí. Sanllorente posa èmfasi en ajudar als que més ho necessiten sense oblidar-nos dels grans professionals que hi ha al país i als que també podem donar una oportunitat. Diu que no hem de fer la feina que molta gent d’allí és capaç de fer fins i tot millor que els propis voluntaris (ja que hi ha gent molt ben formada).
Les dificultats que s’ha trobat en Jaume al llarg del seu camí en la formació de la ONG, deixant de banda les dificultats burocràtiques indies, són la gent que estava en contra de la seva feina a orfenats -proxenetes i explotadors laborals-. En Jaume no perd la esperança en cap moment, lluita i tira endavant amb força i paciència. Sembla tòpic però no tothom té aquestes capacitats. Com a futur mestre crec que és molt important fer les coses bé, amb conciència i amb molta paciència.
Jaume Sanllorente ens brinda un cant a la humanitat, al descobriment dels valors essencials de la vida humana; el llibre és el relat sincer d'una transformació personal que s'ha convertit en una tasca d'ajuda al Tercer Món i a moltes persones que arran el llibre s’han obert a la cultura hindú i a les ganes d’ajudar sense rebre res a canvi.
Personalment i a mode de conclusió, animo a tothom a llegir-lo, ja que deixant de banda la facilitat i la tendra descripció de l’autor, és un llibre que atrapa des de la primera a l’última pàgina i que ens demostra que tot és possible malgrat que el vent ens vingui de cara.


Faríem moltes més coses si creiéssim que són moltes menys les impossibles.
Ghandi

dissabte, 7 de novembre del 2009

Blogosfera


Una blocosfera o blogosfera, també coneguda com a món de blocs o univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. Hom es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.
La blocosfera en llengua catalana es coneix popularment com a Catosfera.

Crec que la Blogosfera és summament interessant ja que és un mitjà per compartir i intercanviar informació, experiències i vivències. El món de l'educació és molt complex i és molt interessant poder consultar i llegir els relats d'altres mestres i poder explicar-hi i tot allò que trobem curiós o d'interès general.

A la classe de gestió, la Loles ens ha ensenyat a crear-ne una. Amb la Sara, la Laura i la Paula n'hem creat una sobre transtorns infantils.
Podem entar-hi i penjar-hi notícies, vídeos, investigacions... de manera que tots els membres del grup en som partíceps.
És un espai comú on podem dir-hi la nostra i on tothom que vulgui hi pot entrar, informar-se, opinar...

Per conèixer el nostre blog de grup, clica aquí.

Esperem que us agradi!